The tree, 2001.Oil on canvas
152.4 x 114.3
Ellen Altfest converteix l'acte de pintar en un exercici de meditació. Amb un hiperealisme gairebé obsessiu, pinzellada rere pinzellada confereix vida a cada detall, a cada objecte, a cada paisatge o personatge. És així com les seves pintures connecten a l'instant amb els significats que conservem a la nostra memòria. Si Magritte va escriure "això no és una pipa" a la seva paradigmática pipa, Altfest sembla escriure "això és la pipa".
..........
Ellen Altfest convierte el acto de pintar en un ejercicio de meditación. Con un hiperealismo casi obsesivo, pincelada tras pincelada confiere vida a cada detalle, a cada objeto, a cada paisaje o personaje. Es así como sus pinturas conectan al instante con los significados que conservamos en nuestra memoria. Si Magritte escribió "esto no es una pipa" en su paradigmática pipa, Alfest parece escribir "esto es la pipa". Ellen Altfest turns the act of painting in an exercise of meditation. With an almost obsessive hyper-realism, brushstroke after brushstroke awards life to every detail, to every object, to every landscape or personage. In this way her paintings connect with the meanings that we preserve in our memory. If Magritte wrote " this is not a pipe" in his paradigmatic pipe, Alfest seems to write " this is the pipe". Ellen Altfest change l'acte de peindre dans un exercice de méditation. Avec un hiperealisme presque obsédant, un coup de pinceau après un coup de pinceau attribue une vie à chaque détail, à chaque objet, à chaque paysage ou un personnage. Ses peintures connectent à l'instant avec les signifiés que nous conservons dans notre mémoire. Si Magritte a écrit "ce n'est pas une pipe" dans sa pipe paradigmatique, Alfest semble écrire "c'est la pipe".
