Manuel Alcaide Mengual

Manuel Alcaide Mengual, IlusoriaIlusoria

Una cita sobre la multiplicitat de mirades, extreta de La presonera de A la recerca del temps perdut de Proust, presideix el web de Manuel Alcaide i li serveix per establir la seva poètica: no són els paisatges el que l'artista pretén copsar, sinó les múltiples mirades sobre el paisatge: les distintes maneres d'atrapar la llum i solidificar-la, o en el cas d'Alcaide, més aviat liquar-la.
..........
Una cita sobre la multiplicidad de miradas, extraida de La prisionera de En busca del tiempo perdido de Proust, preside la web de Manuel Alcaide y le sirve para establecer su poética: no son los paisajes lo que el artista pretende captar, sino las múltiples miradas sobre el paisaje: las distintas maneras de atrapar la luz y solidificarla, o en el caso de Alcaide, más bien licuarla. An appointment on the multiplicity of looks, extracted from The prisoner of Proust's In search of lost time, presides at Manuel Alcaide's web and serves him to establish his poetics: they are not the landscapes what the artist tries to catch, but the multiple looks on the landscape: the different ways of catching the light and to harden it, or in case of Alcaide, rather to liquefy it. Une citation sur la multiplicité de regards, extraits d'À la recherche du temps perdu de Proust, préside le web de Manuel Alcaide et lui sert à établir sa poétique : ce ne sont pas les paysages ce que l'artiste essaie de capter, mais les regards multiples sur le paysage : les manières distinctes d'attraper la lumière et de la solidifier, ou dans le cas de Alcaide, plustôt la liquéfier.

Isabel Pérez del Pulgar

la dama roja, isabel pérez del pulgarLa dama roja

Isabel Pérez del Pulgar transmet a través del collage, la superposició de capes de paper, de pigments i plàstics, una mena d'esperit barroc que es recrea en els vermells, en bocins de carn, complements de moda, trossos d'anunci, que ens recorden inevitablement el lloc i el temps que ens ha tocat viure.
..........
Isabel Pérez del Pulgar transmite a través del collage, la superposición de capas de papel, de pigmentos y plásticos, una especie de espíritu barroco que se recrea en los rojos, en pedazos de carne, complementos de moda, trozos de anuncio, que nos recuerdan inevitablemente el lugar y el tiempo que nos ha tocado vivir. Isabel Perez del Pulgar transmits across the collage, the overlapping layers of paper, of pigments and plastic, a kind of baroque spirit that enjoys itself in the red ones, in pieces of meat, fashionable complements, chunks of advertisement, which us remind inevitably the place and the time that we have had to live. Isabelle Pérez del Pulgar transmet à travers du collage, la superposition de capes de papier, de pigments et plastiques, une espèce d'esprit baroque qui se distrait dans les rouges, dans des morceaux de viande, d'accessoires de mode, les morceaux d'annonce, qui nous rappellent inévitablement le lieu et le temps qui nous a touché vécu.

Manel Armengol

Horitzons imprecisos, Manel Armengol, 2007Horitzons imprecisos, 2008
fotografia amb càmera estenopeica

Des de fotografies mítiques com Te amo (1977), Manel Armengol ens ha mostrat com el món és capaç de confabular-se per trascendir el llenguatge, per anar més enllà de les imatges: un home juga una partida de pinball, abstret del bullici urbà de Manhattan, sota la neu i sota el rètol de la botiga: "Te amo": La poesia de la realitat o la realitat caçada per una mirada poètica present a tots els seus treballs, des dels més propers al fotoperiodisme fins als més abstractes, com llums (1985), incandescències (1983), transparències(1992)... Als seus darrers treballs Pedres del cel (2007) i Horitzons imprecisos (2008), Armengol concentra i depura tota la força dels materials i del paisatge, de la llum, la composició i l'arquitectura.
..........
Desde fotografías míticas como Te amo (1977), Manel Armengol nos ha mostrado como el mundo es capaz de confabularse para trascender el lenguaje, para ir más allá de las imágenes: un hombre juega una partida de pinball, abstraido del bullicio urbano de Manhattan, bajo la nieve y bajo el rótulo de una tienda: "Te amo": la poesía de la realidad o la realidad cazada por una mirada poética presente en todos sus trabajos, desde los más próximos al fotoperiodismo hasta los más abstractos, como luces (1985), incandescencias (1983), transparencias (1992)... En sus últimos trabajos Piedras del cielo (2007) y Horizontes imprecisos (2008), Armengol concentra y depura toda la fuerza de los materiales y del paisaje, de la luz, la composición y la arquitectura. Through mythical photographies such as Te amo (1977), Manel Armengol shows us how the world is capable of conspiring to transcend language, to go beyond images: a man plays pinball, abstracted from the urban hustle of Manhattan, under the snow and under a shop's sign: "Te amo": the poetry of the reality or the reality hunted by a poetical look that appears in all his works, from the nearest to photojournalism up to the most abstract, such as lights (1985), incandescences (1983), transparencies (1992)... In his last works Stones of the sky (2007) and Vague Horizon (2008), Armengol concentrates and purifies all the force of the materials and the landscape, of the light, the composition and the architecture. Depuis des photographies mythiques comme Te amo (1977), Manel Armengol nous a montrés comme le monde est capable de se conspirer pour embaumer le langage, pour aller au-delà des images : un homme joue une partie de pinball, abstrait du tumulte urbain du Manhattan, sous la neige et sous l'écriteau d'un magasin : "te amo" : la poésie de la réalité ou la réalité chassée par un regard poétique présent dans tous ses travaux, des plus proches du photojournalisme aux plus abstraits, comme lumières (1985), une incandescence (1983), des transparences (1992)... À ses derniers travaux les Pierres du ciel (2007) et les Horizons imprécis (2008), Armengol concentre et épure toute la force des matériels et du paysage, de la lumière, de la composition et de l'architecture.

Miren Aguirre

Miren_aguirre_2007_nubesNubes 1, 2007
Acrílico sobre lona
130 x 150


A l'obra de Miren Aguirre la llum esdevé la matèria amb la que construeix el paisatge, el que hi ha més enllà del paisatge: els volums, els colors, els reflexos, les textures; i per tant les sensacions, la mirada, els estímuls, la comunicació entre el que es contempla i qui contempla.
..........
En la obra de Miren Aguirre la luz se convierte en la materia con la que construye el paisaje, lo que hay más allá del paisaje: los volúmenes, los colores, los reflejos, las texturas; y por lo tanto las sensaciones, la mirada, los estímulos, la comunicación entre lo que se contempla y quien lo contempla. In the work of Miren Aguirre, light turns into matter, through which she constructs the landscape, what exists beyond landscape: volumes, colors, reflections, textures; and therefore sensations, the gaze, the stimuli, the communication between what is contemplated and the one who contemplates it. Dans l'oeuvre de Miren Aguirre la lumière se convertit en matière avec celle qui construit le paysage, ce qui existe au-delà du paysage: les volumes, les couleurs, les réflexes, les textures; et par conséquent les sensations, le regard, les stimulations, la communication entre ce qu'il est contemplé et celui qui le contemple.

Juan de Dios Pérez

Juan de Dios Pérez, Inventario 16, 2008Inventario, 2008
Fotografia
*
L'obra de Juan de Dios Pérez encaixa a la perfecció amb l'esperit de la Galeria ZEL. Les seves fotografies ens apropen, des d'una percepció íntima, al complex discurs sobre la realitat i ens ofereixen una visió poètica, i en molts casos abstracta, de la seva experiència amb el món que l'envolta, tot convidant l'espectador a endinsar-se en una realitat amb un fort contingut contemplatiu i, fins i tot, espiritual. És per això que hem triat la seva obra per inaugurar l'espai virtual d'exposició i per encetar l'activitat cultural i comercial de la Galeria ZEL. D'entre tota la seva producció, iniciada amb el treball Sombras, hem volgut destacar Einsamkeit, ja que suposa un punt d'inflexió i una evolució que culminarà amb el recent Inventario. A Einsamkeit, l'artista es permet jugar amb la forma i amb la composició sense renunciar a la poètica del discurs.
El fotògraf Juan de Dios Pérez ha participat en diferents exposicions col·lectives i individuals a Barcelona, Tànger, Berna i Chicago. Les seves fotografies han aparegut a diverses publicacions com Santa & Cole, Esade Fondo-Ediciones de Belloch i Institut Ramon Llull. Les seves fotografies sobre la ciutat xina de Shanghai i la seva transformació urbanística, fruit de la col·laboració amb l'arquitecte Íker Gil, han estat publicades al llibre d'arquitectura Shanghai Transforming de l'editorial ACTAR.
...........
La obra de Juan de Dios Pérez encaja a la perfección con el espíritu de la Galeria ZEL (CELO). Sus fotografías nos acercan, desde una percepción íntima, al complejo discurso sobre la realidad y nos ofrecen una visión poética, y en muchos casos abstracta, de su experiencia con el mundo que le rodea, invitando al espectador a adentrarse en una realidad con un fuerte contenido contemplativo e incluso espiritual. Por esta razón hemos escogido su obra para inaugurar el espacio virtual de exposición y para iniciar la actividad cultural y comercial de la Galeria ZEL. De toda su producción, iniciada con el trabajo Sombras, hemos querido destacar Einsamkeit, ya que supone un punto de inflexión y una evolución que culminará con su reciente Inventario. En Einsamkeit, el artista se permite jugar con la forma y la composición sin renunciar a la poética del discurso. El fotógrafo Juan de Dios Pérez ha participado en distintas exposiciones colectivas e individuales en Barcelona, Tánger, Berna y Chicaco. Sus fotografías han aparecido en varias publicaciones como Santa & Cole, Esade Fondo-Ediciones de Belloch e Instituto Ramon Llull. Sus fotografías sobre la ciudad China de Shangai y su transformación urbanística, fruto de la colaboración con el arquitecto Íker Gil, han sido publicadas en el libro de arquitectura Shangai Transforming de la editorial ACTAR. The work of Juan de Dios Pérez fits to the perfection with the spirit of ZEL (ZEAL) Gallery. His pictures show us the most ethereal part of reality: the spirit: the poetics that underlies commonness.For this reason we have chosen his work to inaugurate the virtual space of the exhibition and to initiate the cultural and commercial activity of ZEL Gallery. Among all his production, which began with the work Shades, we wanted to emphasize Einsamkeit, because it means a point of inflexion and an evolution that will culminate with his recent Inventory. In Einsamkeit, the artist plays with the form and the composition without resigning the poetics of the discourse. L'oeuvre de Juan de Dios Pérez joint à la perfection avec l'esprit de la Galerie ZEL (ZÈLE). Ses photographies nous montrent la partie la plus éthérée de la réalité: l'esprit: la poétique qui se sous-trouve dans la quotidienneté. Par cette raison nous avons choisi son oeuvre pour inaugurer l'espace virtuel d'exposition et pour initier l'activité culturelle et commerciale de la Galerie ZEL. De toute sa production, initiée avec le travail des Ombres, nous avons voulu détacher Einsamkeit, puisqu'il suppose un point d'inflexion et d'une évolution qui culminera avec son Inventaire récent. À Einsamkeit, l'artiste il est permis de jouer avec la forme et la composition sans renoncer à la poétique du discours.

Zhang Peng

Zhang Peng, Yi fan 2Yi Fan No.2, 2006
Photograph
120 x 120

L'obra de Zhang Peng ens transporta immediatament a un univers propi i inquietant. La presència d'infants ens remet sempre a un món que es debat entre una felicitat idíl·lica, gairebé fantàstica i màgica, i una profunda desolació. Sembla una denúncia de l'excés de confort i d'expectatives de la família i la societat cap aquests petits éssers, manipulables com a nines.
..........
La obra de Zhan Peng nos transporta inmediatamente a un universo propio e inquietante. La presencia de niños nos remite siempre a un mundo que se debate entre una felicidad idílica, casi fantástica y mágica, y una profunda desolación. Parece una denuncia al exceso de confort y de expectativas de la familia y de la sociedad hacia estos pequeños seres, manipulables como muñecas. Zhan Peng's work transports us immediately to a particular and worrying universe. The children's presence sends us always to a world that is debated between an idyllic, almost fantastic and magic happiness, and a deep desolation. It looks like a denunciation to the excess of comfort and of expectations of the family and of the society towards these small beings, operable as dolls. L'oeuvre de Zhan Peng nous transporte immédiatement à un univers propre et inquiétant. La présence d'enfants nous remet toujours à un monde que l'on débat entre un bonheur idyllique, presque fantastique et magique, et une désolation profonde. C'est l'une dénonce à l'excès de confort et d'attentes de la famille et de la société vers ces petits êtres, manipulables comme poignets.

Thomas Zipp

Thomas Zipp. Schwarze BallonsSchwarze Ballons, 2005.
Paintings and works on paper
(part d'una instal·lació)

Zipp acostuma a plantejar les seves instal·lacions com un territori que es debat entre la fantasia i la realitat, entre la ciència i la tradició, amb un distanciament irònic i uns personatges que oscil·len entre el sinistre i el món del circ o del cinema de sèrie B.
..........
Zipp suele plantear sus instalaciones como un territorio que se debate entre la fantasía y la realidad, entre la ciencia y la tradición, con un distanciamiento irónico y unos personajes que oscilan entre lo siniestro y el mundo del circo o del cine de serie B. Zipp use to create his installations as a territory that is debated between the fantasy and the reality, between the science and the tradition, with an ironic distancing and a few prominent figures who range between the sinister thing and the world of the circus or of the B-movies. Zipp a l'habitude de créer ses installations comme un territoire que l'on débat entre l'imagination et la réalité, entre la science et la tradition, avec un éloignement ironique et quelques personnages qui oscillent entre le gauche et le monde du cirque ou du B-movies.